QUÈ FEM

La Fundació Caixa d'Enginyers participa en l'exposició

El president de la Fundació Caixa d'Enginyers, Josep Oriol Sala, va visitar l'exposició "Quatre segles d'enginyeria espanyola a ultramar: segles XVI-XIX" a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla el passat 4 de juliol. La mostra, organitzada per l'Asociación Empresarial de Ingenieros Consultores de Andalucía (ASICA) i amb el suport de la Fundació Caixa d'Enginyers, es podrà veure fins al 30 de setembre a la institució sevillana.


L'exposició, que ha estat comissariada per Ignacio Sánchez de Mora, president d'ASICA, i per María Antonia Colomar, exdirectora de l'Arxiu General d'Índies i arxivera emèrita, s'ha articulat en vuit apartats per tal d'aportar al visitant una visió de la història dels enginyers i de les diferents branques i dels treballs més destacats que van dur a terme durant quatre segles a Amèrica.


En el transcurs de la visita del nostre president a l'exposició, el president d'ASICA va mantenir una conversa que tot seguit transcrivim.

 

1.- Després de la seva visita a l'Arxiu General d'Índies de Sevilla, quina impressió li mereix l'exposició "Quatre segles d'enginyeria espanyola a ultramar: segles XVI-XIX"?

Em va semblar una exposició increïble i impressionant, que fa valer el treball dels enginyers i la seva aposta per la innovació i el desenvolupament. Sens dubte, s'ha dut a terme un treball molt interessant de recuperació de documents i peces històriques que ens permeten tenir una visió molt clara de la tasca que van desenvolupar en aquella època.

A més, no podem oblidar que aquesta exposició es troba en un marc incomparable, l'Arxiu General d'Índies, un espai únic que recomano a tothom que visiti, i més ara aprofitant que hi ha una exposició tan única.

 

2.- Com a membres del Comitè Organitzador de l'exposició, què persegueix la Fundació Caixa d'Enginyers patrocinant-la?

Un dels nostres objectius és donar suport i estar al costat dels enginyers, així que per a nosaltres tenia tot el sentit patrocinar aquesta exposició que demostra la capacitat de l'enginyeria per al progrés des de fa ja molts anys.

A més, volem fomentar aquelles iniciatives que contribueixen al desenvolupament, a la cultura i a la promoció del territori en el qual som presents, en aquest cas Sevilla i Andalusia. I aquesta exposició n'és un clar exemple.

 

3.- Com a enginyer, quina és la peça o l'àmbit que més li ha cridat l'atenció?

L'exposició és molt variada en abordar totes les branques de l'enginyeria entre els segles xvi-xix a través de 138 peces, raó per la que resulta difícil escollir-ne una. Potser, pel seu disseny i vistositat, triaria la maqueta i la làmina del projecte del pont sobre el riu Pasig de Manila de l'enginyer militar Nicolás Valdés, qui va desenvolupar la seva carrera a les Filipines. A l'exposició podem observar la maqueta d'un pont de gelosia de ferro dotat d'un ventall menor giratori per permetre el pas d'embarcacions. Aquest enginyer va ser també l'autor del primer Manual de l'enginyer a Espanya, publicat el 1859, peça que també s'exhibeix a l'exposició.

 

4.- Considera que les empreses d'enginyeria espanyoles veuen reforçada la seva imatge de marca i reputació en el seu procés d'internacionalització a través de projectes culturals d'aquest tipus?

Per descomptat. La cultura és un vehicle clau per donar visibilitat a molts projectes. En aquest cas, amb aquest tipus d'exposicions d'un calibre tan destacable i que recupera documents històrics molt rellevants, s'ajuda a la reputació i imatge d'aquest col·lectiu professional i a la seva internacionalització, perquè demostra la capacitat i l'abast de les seves competències i el seu potencial. Al cap i a la fi, aquesta exposició és un clar exemple d'allò que es pot aconseguir amb treball, tenacitat i, sens dubte, experiència.